El Arpa, instrument musical de cordes d'enorme antiguitat, pel seu so tan exquisit, s'ha associat des de sempre amb el celestial.
Conjuntament amb les seves germanes, o potser mares, la Cítara i la Lira (aquesta última es descriu amb "7 cordes": una per a cada nota musical i planetes astrològics, i botigues una gran càrrega mitològica: atribut d'Apol · lo, instrument d'Orfeu, de David, etc., i per això simbòlica: per ex. representa els poetes), van ser sempre considerats com a instruments pròpiament angelicals, com també d'éssers Elementals com les Fades i els Elfos, amb la qual cosa és innegable la seva relació amb els plans subtils de l'existència.
Els seus sons eteris d'alta vibració emocional, els fan propers al Diví ia l'harmoniosa "comunicació de la Terra i el Cel"; molt més que l'òrgan i el violí, dos instruments també vinculats als sons de mons superiors.
Per tant, com a "símbol", el Arpa ens condueix directament a Déu ia l'elevació espiritual.
I potser sigui realment el Arpa, entre tots els instruments, el que tingui més dons de divinitat, ja que fins i tot es diu que és "l'ànima del piano" (l'instrument musical per excel · lència), ja que aquest "la conté en el seu interior" com si fos el "cor" del seu funcionament.
En considerés el seu so com la veu dels Àngels, s'associa amb l'anomenat "Llenguatge dels Ocells o dels Déus", denominació que rep el "Llenguatge Mare de totes les Llengües Sagrades": el llenguatge dels Iniciats, Deixebles i Jerarquies Superiors Celestials, el llenguatge que només pot percebre qui ha assolit els estats espirituals més elevats. També aquest llenguatge dels Déus, per analogia, es relaciona amb la "expressió artística", per la "inspiració Divina" que intervé en ella. L'art és el besllum d'aquest llenguatge expressat pel món humà, i especialment quan es tracta de "so", és a dir, la "música" i la paraula, mitjançant la "poesia".
Per començar una simple i ràpida reflexió sobre la simbologia del Arpa, reparem primerament en la seva forma.
Si l'observem fent la síntesi abstracta d'ella, veiem que és un "Triangle", col · locat amb el vèrtex cap avall.
El triangle és la figura geomètrica que com a símbol, correspon al número "Tres" i aquest, simbòlicament refereix a Déu, en ser l'ordre espiritual en el macro i micro cosmos. Del Tot neix l'U (en geometria sagrada: el punt), aquest produeix el Dos: la dualitat (en geometria sagrada: la línia), i del Dos sorgeix el Tres: volta a una totalitat en una altra escala i expressió de la primera manifestació divina (en geometria sagrada: el triangle). Així és que el triangle en la tradició judaica és símbol de Déu o del seu "Ull Diví" i en la cristina de la "Trinitat", és a dir dels tres aspectes fonamentals en què Déu es manifesta: Pare, Fill i Esperit Sant o Llum, Amor i Voluntat (i les infinites expressions que segons les religions, sistemes simbòlics, filosofies o mitologies podem trobar d'ella). Tres, llavors, és el nombre simbòlic de la idea de Déu i de la seva primera forma de revelació; i el triangle, la figura simbòlica d'aquesta Energia Espiritual (Unitat i Harmonia).
Per a la alquímia, el pensament esotèric, els sistemes simbòlics (Kabala, Astrologia, Tarot, etc.), El triangle al · ludeix al Element Foc i al Pla Espiritual, com també al Cor. Però el triangle amb el vèrtex orientat cap avall, és a dir invertit, ens parla de la Espiritualitat que baixa a la terra i es manifesta en el món humà, atès que aquesta posició és "reflex" del triangle cap amunt (naturalesa Divina i naturalesa Humana). Pel que fa al Arpa, és el so que baixa del cel i es fa comprensible per als nostres humans oïdes. Com si fos la veu del cel, dels seus éssers o directament, la veu de Déu, executada a través de l'instrument que prem l'home. Es podria dir, que és l'expressió de la part Divina de l'home; i la comunicació del celestial a través del terrenal, que ja havíem apuntat.
A més, el triangle cap avall es transforma en símbol femení, contrari al dret que representa el masculí. I també en el símbol del Element Aigua i el Pla Emocional. Cap avall llavors, és gestació i manifestació. El Arpa baixa, desvetlla, expressa l'espiritualitat.
Però observem que es tracta d'un triangle isòsceles. Aquesta classe de triangle és la que refereix especialment a l'element Foc, ja que el triangle equilàter representa la Terra, el rectangle a l'Aigua i el escalè l'Aire; el que ens confirma una vegada més que un triangle isòsceles invertit, al · ludeix a l'espiritualitat expressada a través de la matèria.
Continuem observant que tant tot l'instrument com les seves cordes estan col · locades "verticalment". Això també forma part del seu fort cabal simbòlic, ja que continua reforçant el sentit de la "verticalitat": l'alineament de l'inferior amb el superior, parla d'ascensió i evolució.
La postura vertical o el dret perpendicularment al horitzontal (com mostra columna vertebral respecte a la Terra), simbòlicament implica un estadi de consciència en elevació, i en contacte amb el que transcendeix el material. I el Arpa produeix amb la vibració de les seves cordes un estat d'elevació mental i emocional.
L'origen del Arpa és un misteri, però sí se sap que la seva antiguitat es remunta a 3000 anys AC apareixent entre els Sumeris i Egipcis. El seu ús es va fer molt popular a l'antiga Grècia i Roma, cobrant després una utilitat importantíssima entre els Celtes i Nòrdics al s. VIII, al punt de transformar-se per a Irlanda, a "el seu instrument emblemàtic" i enriquint notablement la seva evolució històrica a través d'ells. Les varietats que van aparèixer són molt abundants. Canvien en forma i quantitat de cordes segons els luthier que les creaven i segons les característiques dels llocs i els seus materials.
Al segle XVII, li van agregar "7 pedals", un per a cada nota de l'escala musical (recordem la Lira), i ja en 1778, Mozart li dedica el seu concert per a Flauta i Arpa. Al S.XVIII va decaure el seu ús pel sorgiment del llaüt, però després que el 1881, a França, Sebastià Érard (dissenyador de pianos d'origen alemany) perfecciona al màxim la seva constitució donant-li doble moviment als seus pedals, pren la seva forma actual i aconsegueix ocupar el seu lloc en les orquestres. Des de llavors, comença a rebre l'atenció de famosos compositors que li van dedicar precioses obres per el seu protagonisme, exhibint a partir del S.XX, tot el seu esplendor.
El nombre de cordes que té el Arpa és 46 i són de classes diferents. Hi ha 35 en el registre mig i agut que són de budell de moltó, mentre que les 11 restants són d'alpaca o coure (entorxades en acer) per al registre greu. L'extensió és de 6 octaves i mitja (de C bemoll 1 a G # 6): aquesta és l'extensió més àmplia després de l'òrgan i el piano. Òbviament que tant el nombre de cordes com els angles que conté la seva forma triangular, podrien tenir importància en l'anàlisi simbòlic, però no tractarem aquí dos punts perquè ens exigiria una extensió que no podem abordar en aquest espai, però ho esmentem per deixar- a càrrec del lector interessat.
Però tornem a reparar un detall més sobre la simbologia de la seva forma, ja que remuntant al seu desenvolupament en la història, descobrim alguna cosa notable sobre aquesta: les antigues Arpes utilitzades a Egipte, no eren triangulars sinó un mitjà Arc, anomenat "Arc Musical" .
Des del nostre punt de vista simbòlic podem dir que l'arc és un sector del "cercle" i aquest, simbòlicament també al · ludeix a Déu, ja que és l'expansió del punt que representa el Focus de Consciència Divina (origen de la creació). I la Consciència Divina en manifestar desenvolupa el triangle del qual ja vam parlar. Per tant, podríem dir que simbòlicament és molt significatiu que la forma d'arc o semicercle que primitivament tenia el Arpa s'anés transformant amb el seu perfeccionament, en un triangle.
Finalment, és fonamental "la tensió" de les cordes. Aquestes han d'estar ben tensades i regulades, per brindar l'escala harmònica en forma òptima. El Arpa simbolitza a través de la tensió de les cordes la tensió entre el material (que simbolitza el marc i pròpiament les cordes) i les aspiracions espirituals (simbolitzades pels sons o vibracions que emet el material), i com aquests sons són harmònics només quan la tensió està ben afinada, es considera al Arpa simbòlica de l'ésser "temperat, entonat, acordat"; és a dir, l'ànima que il · luminada per l'esperit, es torna "virtuosa". I així, tenint el domini de la personalitat, posa a aquesta al servei de l'univers. "Afinar és perfeccionar". Seria l'estat ideal que anhelem i tractem d'aconseguir, de tenir els nostres "7" cossos vibrant a l'uníson i en harmonia amb el nostre ésser intern i l'univers, tot en una magna melodia.
Passant ara a altres aspectes simbòlics, el Arpa també posseeix la mateixa condició de certes Campanes, Bols i tants altres instruments els sons, per tenir vibracions especials, resulten altament armonitzants dels cossos mental, emocional i físic, sent utilitzats amb finalitats terapèutiques i com preludi als estats de consciència meditatius; tal com el poder dels mantrans hindús, els ritmes produeixen una harmonització i obertura a estats superiors de consciència.
També a través de la història, s'observa que el Arpa ha tingut molt a veure en rituals fúnebres, per considerés, com passa amb la Campana, un element que ajuda a la conducció de les ànimes als altres mons.
Aquesta funció simbòlica de "pont entre els plans superiors o espirituals i els materials o mundans", lliga a l'Arpa amb el significat simbòlic de l'Arc Iris i de l'Escala Mística. També té una vinculació amb la figura mitològica del alat cavall blanc anomenat "Pegaso" i la simbologia del cigne.
Amb el primer, perquè entre els diversos aspectes d'aquest símbol, es troba el mateix sentit de la major elevació del pensament i de pont comunicant entre cel i terra.
Amb el segon, perquè en la mitologia Grega, el cigne estava consagrat a la música (formava part dels atributs del ja citat Apol · lo-déu del Sol o la Llum i la Música i la Poesia-, i de Venus-deessa de la Bellesa -) i es diu que una forma primitiva del Arpa suggeria l'aspecte del cigne. El cigne, com a símbol, també es troba associat a la mort. La faula compte que el cigne mor cantant. Els seus blanques plomes simbolitzen la llum pura i brillant del Sol: la "consciència il · luminada" i per això, "canta quan mor", ja que és l'esperit que purificat es reintegra a Déu. Arpa i cigne, són símbols del sacrifici de l'ànima i el despertar de la intuïció.
També el Arpa està lligada, a través d'altres mitologies, al simbolisme dels cicles: naixement i mort dels processos de la natura. Per eix. a la Celta, el déu de l'abundància Daghda, tocava el Arpa per invocar les estacions.
Per tot l'exposat, podem sintetitzar que l'Arpa és simbòlicament-per la tensió vibratòria de les cordes i les seves suaus sons de concòrdia-missatgera del sentit de la voluntat com a força d'elevació, aspiració i superació evolutiva de l'ànima i de l'harmonia còsmica. -
Llavors veiem que el Arpa no només a través de la música eleva l'ànima humana, el seu encant també es deu al seu aspecte simbòlic de gran contingut. I la conjunció d'ambdós factors és el que la converteix en font inspiradora per a l'artista, no només de la música sinó de la paraula: el "poeta".
Interviews
Why are harps a simbology for Ireland?
I think that is an important symbol for Ireland because in the history was an important object and de culture decided to continued this tradition and put this harp in our flags.
Where we can go to listen harp's concert?
I don't know, but I sopouse that a theatre and in concert halls we can listen her sound.
Wich style of music use harps in Ireland?
Folcklorica
- Després d'haver intentat contactar amb diversos irlandesos i d'haver obtingut uns resultats pèssims ja que, anavem amb la idea de que serien molt amables i ens contestarien tot el que volguèssim en canvi molts s'anaven i passaven de nosaltres al observar que erem turistes. Hem trobat a faltar, és a dir, em observat una mancança de cultura en aquestes persones ja que la majoria que vam preguntar tenien edats compreses entre 30-75 anys i només entre les edats ja juvilades o pels 55 anys sabien una mica perquè l'arpa és important per a la simbologia irlandessa i una mica el perquè de la seva bandera. Respecte amb catalunya pensem que a Catalunya encara que també existeix aquesta incultura, creiem que la gent alhora de tradicions i cultura està una miqueta més ficada des de petita.
- A Catalunya existeixen diversos símbols que la identifiquen com ara poden ser:
-El burro català
-Les quatre barres de sang
-La barretina
-La bota de vi
-Els castellers
-El pa amb tomàquet
-La sardana
- Al nostre poble no hi ha gaire tradició catalana, ja que és un poble molt dispers amb molts immiggrants d'altres indrets d'espanya, peròo tot i això la gent quan sortim d'aquest recinte i anem a parar a festes majors de pobles catalans molt tradicionals molts, participem i ens sentim catalans encara que com allà a Dublín molts no es senten catalans sinó espanyols i allà anglesos. Per tant, es pot observar una mancança de cultura i una ignorància exagerada dels diferents habitants. En conclusió, molts participem, però també una gran quantitat no es sent identificada amb aquesta cultura i no participa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada