Història i Geogràfia d'Irlanda/ History and Geography about Ireland


0.Vocabulari


En aquest apartat podrem trovar una espècie de glossari, és a dir, un recull de paraules que necessitarem entendre per després poder comprendre la información que s’adjunta a continuación.





Taxa de natalitat: La taxa de natalitat (TN) és el resultat de dividir el nombre de naixements en un any entre la població total. Normalment, aquesta taxa es referencia per cada mil habitants. Per obtenir-la, hem de multiplicar per mil el resultat de la divisió anterior.


Taxa de mortalitat: La taxa de mortalitat (TM) és el resultat de dividir el nombre de morts en un any entre la població total. Normalment, aquesta taxa es referencia per cada mil habitants. Per obtenir-la, hem de multiplicar per mil el resultat de la divisió anterior.
　

Taxa de mortalitat infantil: La taxa de mortalitat infantil (TMI) és el resultat de dividir el nombre d'infants morts en un any menors d'un any entre el total de naixements. Normalment, aquesta taxa es referencia per cada mil habitants. Per obtenir-la, hem de multiplicar per mil el resultat de la divisió anterior.　Si la taxa de mortalitat infantil d' un país és elevada (més del 40 per mil) es pot considerar un país subdesenvolupat.　

Creixement natural: El　creixement natural　és la diferència entre el nombre de　nascuts　i el nombre de morts. Si el nombre de nascuts és superior al nombre de morts es diu que la taxa de natalitat és major a la de mortalitat, és a dir la població augmenta; quan les defuncions superen als naixements la població disminueix. El creixement natural es calcula restant-li als nascuts els morts.La taxa de creixement vegetatiu es considera alta si supera el 2%, moderada si es troba entre el 1% i el 2%, i baixa si és inferior al 1%.

TCN (Taxa de creixement natural) =　Taxa de natalitat　(TN) -　Taxa de mortalitat　(TM).

Saldo Migratori: El saldo migratori és la diferència entre la immigració (altes en el padró municipal d'habitants) i l'emigració registrada (baixes en el padró municipal d'habitants) en un període definit. (Institut d'Estadística de Catalunya). El saldo migratori és positiu si la immigració supera la emigració i negatiu si l'emigració és més elevada que la immigració.

Saldo migratori = Immigrants – Emigrants

Creixement vegetatiu: El creixement vegetatiu és la diferencia entre els naixaments i les defuncions i històricament ha estat el factor principal pel qual el territorio ha variat el nombre d’habitants d’un territorio.

Emigrar: Abandonar el lloc d’origen per establir-se en un altre lloc.

Immigrar: Arribar a un territorio per establir-se en ell persones d’un altre lloc.

Producte interior brut (PIB): El producte interior brut és el valor monetari total dels béns i serveis finals produïts per al mercat durant un any determinat dins les fronteres d’un país.
PIB= Béns + Serveis

Població Activa: Població que té l’edat mínima per a accedir al mercat laboral i es trova en situació d’ocupació o bé en estat d’atur o desocupació. Per tant, la integren totes les persones ocupades que es dediquen a la producción de béns i de serveis i les persones que es troven en atur o que busquen feina per primera vergada. Per pertànyer a aques grup no només has de cumplir aquestes condicions sinò que hauràs d’apuntar-te a les llistes de treballadors (la seguretat social), sinó, no existeixes per a les estadístiques de treballadors i aturats.

Població Inactiva: Persones de setze i més anys que es troven en alguna d’aquestes situacions:

-Treballen a la llar
-Estudiants que no treballen
-Jubilats o retirats de l’activitat económica
-Incapacitats per treballar

Taxa d’activitat: La taxa d’activitat és la relació que existeix entre la població activa en edat legal de treballar i la població total en aquesta mateixa edat. La seva fórmula de càlcul és la següent:

Taxa d’activitat(TA)= (població activa major de 16 anys / població total major de 16 anys)x100


                     *La població total està formada per la població activa més la població inactiva, o el que és el mateix: per la població ocupada mes la població aturada mes la població inactiva. La taca d’activitat representa el percentatge de població que treballa o busca sobre la població total (majors de 16 anys).









    Taxa d’atur: Percentatge de la població activa que està desocupada.

    (Població aturada / Població activa) x 100

    Índex de Desenvolupament Humà (IDH): L’índex de desenvolupament humà és una estadística composta, utilitzada per classificar països per nivell de desenvolupament humà, és el mateix que el nivell de vida o la qualitat de vida i, que distingeix països amb desenvolupament humà molt alt, alt, mitjà o baix. És una mesura comparativa d’esperança de vida, alfabetització, educació i nivell de vida d’un país. És una mitjana estàndard de mesurament del benestar, especialment benestar infantil. També s'utilitza per a distingir si el país és un país desenvolupat, en desenvolupament o bé infradesenvolupat, i també mesura l'impacte de polítiques econòmiques sobre la qualitat de vida.

     1.Introducció

                      1.2-Mapa polític de l'Estat:









                       









      1.3-Situació

    Continent: Europa
    Coordenades geogràfiques: 53º 26' N 6º 15'

              1.4-Superfície

  • L'Estat d'Irlanda té una superfície de 84.421 Km2 però només 70.273 quilòmetres quadrats pertanyen a la República d'Irlanda.









1.5-Límits
Naturals: Els límits naturals en aquest cas és l'Oceà Atlàntic, el Mar d'Irlanda i el Mar Cèltic.

Polítics: Els límits polítics d'aquest estat és Irlanda del Nord que pertany al Regne Unit (RU).

1.6-Relleu, rius i llacs

MUNTANYES: la muntanya més alta és el Carrantouhill (1.041m) , a Kerry. Les formacions muntanyoses més importants les trobem a la costa (Kerry, Connemara i Donnegal), amb excepció a l'Est de les Wicklow Mountains.

                                                          (Carrantouhill)

RIUS: el riu més important és el Shannon, que recorre 259 Km. També en trobem d'altres com: Liffey (Dublin), Lagan (Belfast), Foyle (Derry), Sui (Waterford), Lee (Cork) i Corrib (Lough).
(Shannon)

(Liffey)

(Lagan)

(Foyle)

(Sui)

(Lee)

(Corrib)
LLACS:A l'interior d'Irlanda hi trobem gran quantitat de llacs, el més gran dels quals és el Lough Neagh que consta de 400 Km2.
(Lough Neagh)
     1.7-Climes i paisatges més destacats

  • Irlanda té un clima temprat oceànic, d'hiverns molt freds i estius no gaire calorosos. Tot i així, el temps és completament imprevisible, i canvia amb molta rapidesa. Les precipitacions són molt abundants, varien entre els 500 i 1.500 mm anuals que es reparteixen al llarg de tot l'any, amb un mitjana de 200 dies de pluja anuals. Al gener i febrer, les temperatures oscil·len entre els 4 i 7 graus. Les temperatures màximes de juliol i agost estan entre els 17 i 20 graus. La temperatura mitja anual està als voltants del 9 graus.



Irlanda és en país principalment verd , gràcies a les seves pluges suaus i constants . Malgrat tot  no és un país de grans boscos , a causa de dos factors fonamentals , la pobresa del sòl i la intervenció humana .
Predominen els sòls podzòlics molt evolucionats , però hi ha gran quantitat de sòls molt més pobres , les torberes i els Gley , fruit d'un negament permanent del sòl , i d'una mal vessament . Un altre dels factors limitants per a la formació de boscos són unes temperatures , que si bé mai són extremes tampoc són realment càlides .

  • D'aquesta manera el bosc típic és de tipus caducifoli ,és a dir, de fulla caduca amb fajos i roures com a espècies dominants i abundància de freixes i avellaners . Els arbres estan presents , sobretot , com a tancament de les explotacions agrícoles . No obstant això , les espècies més abundants són les coníferes , a causa de la repoblació per a usos silvícoles, és a dir, a la ciència a la tècnica i l'art de gestionar les masses forestals. 

                                                                 (Boscos Caducifolis)

                                                            (Boscos d'arbres conífers)
 A les terres deshabitades predominen les herbàcies , els joncs i les falgueres , la típica formació de landes , i les molses a les torberes .

(Plantes Herbàcies)

(Joncs)

(Falgueres)

  •  Abunden les zones pantanoses de sòls Gley . Hi ha una formació de pantans cobertes de vegetació que són fruit del aclarit del bosc per a usos agrícoles , però que ha estat abandonat i no s'han recuperat les condicions inicials , sinó que en el seu lloc apareixen brucs i joncs , més adaptats a les grans quantitats d'aigua . Les zones pantanoses , quan la vegetació en putrefacció és molt gruixuda donen pas a les torbes . La torba s'ha usat com a combustible des del segle XVII , gràcies al seu alt valor energètic . En l'actualitat la sobreexplotació de la torba les està posant en perill i hi ha plans per a la seva conservació .

                                                                        ( Sòls Gley )

  • A les muntanyes i el nord predominen les torberes . La major part de la superfície muntanyosa està coberta de torba . Aquí predominen la murta i les molses , i en ocasions sobre elles i en els seus límits prenen espècies herbàcies , com ocorre en les torberes del centre del país . A les zones de major pendent de les muntanyes la torbera desapareix i dóna lloc a formacions d'erms , més secs , en els quals els brucs i les herbàcies són les espècies dominants .
  • Els penya-segats també tenen la seva vegetació característica , especialment els de la costa oest , on els forts vents impedeixen la colonització arbòria . Predomina una vegetació herbàcia i les formacions de landes . Són característiques , en els alts dels penya-segats , l'herba de l'Olimp i la clatellada marina, que cobreix de flors blanques el cim dels penya-segats .
                                                                           (Torberes)
                                                                         (Molsa)
(Murta)
                                                                         (Landes)
                                       
        1.8-Capital i ciutats més importants
            
    Capital: Dublín
    Ciutats més importants: Leinster, Connacht, Munster i   Ulster.

          1.9-Forma d'Estat i de Govern
  • Irlanda és una república amb un sistema parlamentari de govern. El President d'Irlanda és el cap d'estat, elegit per un període de set anys amb la possibilitat d'una sola reelecció. El president és una figura cerimonial encara que conserva alguns poders constitucionals i funcions que pot utilitzar amb el suport del Consell d'Estat. El taoiseach (primer ministre) és nomenat pel parlament i designat pel president. El taoiseach és el líder del partit polític o coalició que hagi obtingut la majoria dels escons en les eleccions nacionals.
  • El parlament, conegut com a Oireachtas, és bicameral, conformat pel Senat,i una cambra baixa. El Senat està integrat per seixanta membres; onze anomenats pel taoiseach, sis elegits per dues universitats i 43 elegits per representants públics dels panells dels candidats establerts segons la seva vocació. Sota la constitució, les eleccions parlamentàries s'han de realitzar, com a mínim, cada set anys, encara que es pot establir un límit menor per llei estatutària. La duració estatutària actual és de cinc anys.
  • És un govern democràtic. L'exercici executiu del govern és limitat constitucionalment a quinze membres. No més de dos membres poden ser seleccionats del Senat; el taoiseach, el tánaiste (primer ministre diputat) i el Ministre de Finances han de ser membres del Dáil. El govern actual està conformat per una "mescla" de dos partits; Fine Gael sota el taoiseach Enda Kenny, i el Partit Laborista sota la tánaiste Eamon Gilmore. L'oposició principal està conformada pels partits Fianna Fáil i Sinn Féin. Existeixen altres partits polítics com ara el Partit Verd i el Partit Socialista.
    (Enda Kenny)

(Eamon Gilmore)

    1.10-Organitzacions Supranacionals de les quals forma part

  • ONU(Organització de les Nacions Unides)
  • OSCE(Organization for Security and Co-operation)
  • OMC(Organització Mundial del Comerç)
  • UE(Unió Europea)
  • SEBC(Sistema Europeu de Bancs Centrals)
  • OMS(Oraganització Mundial de la Salud)
  • FAO(Food and Agriculture Organization)
  • Per saber-ne més d'aquestes organitzacions supranacionals visiteu aquesta pàgina:http://www.slideshare.net/jordimanero/13-organitzacions-supranacionals-copia


         1.11-Bandera

  • La bandera d'Irlanda , és la bandera nacional de la República d'Irlanda. La bandera va ser adoptada com la bandera de l'Estat Lliure Irlandès a partir de la seva creació el 1922.
  • L'ús dels tres colors és atestat des de 1830, quan els patriotes irlandesos que festejaven el retorn de la tricolor a França després de la revolució de 1830. Quan Irlanda esdevingué república va restar com a bandera oficial el 1949.
  • Fou una bandera prohibida durant molt de temps en els sis comtats del nord, sota sobirania britànica. La tricolor era vista com una bandera nacional de tota Irlanda, d'aquí que els nacionalistes nord-irlandesos la utilitzessin.
  • La tricolor, amb les tres bandes verticals de la mateixa mida, tenen els colors verd, blanc i taronja i es va inspirar en la bandera de França i la Bandera de Terranova.




Els tres colors simbolitzen:



  • Verd: el color emblemàtic del moviment catòlic d'alliberament nacional.
  • Blanc: símbol de pau entre les dues comunitats.
  • Taronja: Commemora la victòria decisiva del rei anglès Guillem III que era protestant i de la casa d'Orange-Nassau sobre els catòlics de Jaume II d'Anglaterra a la batalla de la Boyne.
2.Població
        2.1-Nombre d'Habitants
  • Segons les estadístiques del 2011, Irlanda tenía 3,500.000 habitants, ocupava el 125è lloc a la llista de major població.

        2.2-Taxa de natalitat
*Al 2011 la taxa de natalitat era la següent:

  • naixements/1.000 habitants 

        2.3-Taxa de Mortalitat
*A Irlanda al 2012 teniem la taxa de mortalitat següent:
  • 6,30 morts per cada mil habitants.

        2.4-Taxa de mortalitat infantil

*Al 2011 podiem trobar una taxa de mortalitat infantil de la següent xifra:
  • 3,81 morts/1.000 nacimientos

        2.5-Esperança de vida en néixer
  • A Irlanda al 2014 :
  • Quan neixen les persones tenen una esperança de viada, és a dir, els anys que viuran de mitjana està als 80 anys i mig.

        2.6- Piràmide de Població

        2.7-Moviments migratoris

  • El següent gràfic permet observar l'evolució del total de població a Irlanda i comparar-la amb el creixement natural de la població la migració neta , des de mitjans del segle XX . Les dades corresponen concretament a la xifra mitjana anual d'increment o descens de persones en el període entre censos corresponent .

  • Es pot observar que , mentre que el creixement natural de la població ha mantingut una tendència positiva bastant constant , els forts canvis en els fluxos migratoris han tingut un efecte total molt important en la xifra total de població .
  •  En els anys 50 hi va haver una forta emigració i la migració neta es va mantenir en xifres negatives durant els anys 60 . La migració neta positiva ( més immigració que emigració ) va aparèixer per primera vegada breument en els anys 70 , però la tendència va tornar a revertir en els anys 80 .
  •  L'autèntic canvi de tendència a llarg termini es va començar a percebre entre els censos de 1991 i 1996 , ia partir de llavors l'augment de la immigració davant l'emigració va ser fent-se més pronunciat aconseguint la major migració neta positiva en el període 2002-2006 ( 191.000 persones per al període de 4 anys o 47.800 persones de mitjana anual ) . En aquest últim cens s'aprecia que les xifres han baixat i que la migracióneta (positiva ) se situa , com s'ha esmentat anteriorment, en 118.650 per al període2006-2011 , el que equival a una mitjana anual de 23.730 persones de diferència entreimmigrants i emigrants . 

3.Sectors Econòmics(La informació que podem trobar a continuació està extreta d'estadístiques passades entre els anys 2002 i 2004, a cada apartat específica.

       3.1-PIB per habitant
  • El producte interior brut per habitant és el mateix que dir el PIB per capita. En aquest cas  Irlanda és de 34.929 € per habitant.


  • L'economia d'Irlanda s'ha transformat en anys recents d'una economia agrícola a una depenent del comerç, la indústria i la inversió. El creixement mitjà d'Irlanda en el període de 1995-2000 va ser del 10% anual, i 7% de 2001-2004. La indústria, que representa el 46% del Producte interior brut, el 80% de les exportacions i el 29% de la força laboral, ha pres el lloc de l'agricultura com el principal sector de l'economia. Durant el primer període de creixement, Irlanda va ser coneguda com el Tigre Celta. Encara que l'economia ha estat afectada per la des acceleració mundial, les taxes de creixement encara són molt elevades: del 6% durant el 2001 i 2002, 4% el 2004 i 4,7% el 2005. El creixement, però, ha estat acompanyat per inflació, especialment al voltant de la capital, Dublín, on viu el 30% de la població de l'Estat.
 
       3.2-Sector Primari: agricultura, ramaderia i pesca

  • L'agricultura es desenvolupa sobretot al vessant oriental i a les valls del riu Shannon. Els principals productes agrícoles són el blat l'ordi, moniatos, remolatxa i civada.


  • La gran major part del país està coberta per pastures aptes per a la ramaderia.

      ·         Agropequària (petites granges)
        ·         Zinc, plom, gas natural, petroli, cobre.


      3.3-Sector Secundari: recursos naturals, fonts d'energia i indústria
  • La indústria de transformació dels productes pecuaris és la més important.
         ·Energía Hidroeléctrica
         ·Industrial (tèxtils, Vaixells, aliments, cervesa, química i farmacèutica, maquinària,vidre, software)
      3.4-Sector Terciari: comerç i comunicacions, turisme, balança comercial i balança de pagaments

  • Són importants els subsectors de 'Distribució, transports i comunicació y "L'Administració Pública".
       ·         Exportació de tèxtils, làctics, patata, carn, maquinaria.
           ·         Comerç (ports)

          BALANCES DE PAGAMENTS:
    •       Any Actius Extrangers Passius Externs PII neta PII neta com a % del PIB

    1999 568.973 523.288 45685 50.38
    2000 680.152 688.526 -8374 -7.92
    2001 850.144 867.991 -17,847 -15.17
    2002 927.040 950.469 -23,429 -17.90
    2003 1080293 1108442 -28,149 -19.99
    2004 1290286 1317194 -26,908 -17.92
    2005 1681440 1721428 -39,988 -24.53
    2006 2011348 2020800 -9452 -5.32
    2007 2270054 2306983 -36,929 -19.57
    2008 2283402 2419677 -136,275 -76.18
    2009 2423492 2573484 -149,992 -93.00
    2010 2655866 2794926 -139,060 -88.86
    2011 2699476 2881862 -182,386 -114.71

    4.Bibliografia

























    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada

    Subscriure's a: Missatges (Atom)